---

Agenda del CECABLE: Any 1996

---

- L'empremta estratègica dels EUA - 1996

- El cable òptic - 1996

- Trobada amb Operadora Cable Sistemas - 1996

- Les ignotes aplicacions del cable - 1996

- Terrassa, entusiasmada amb el Centre d´Estudis sobre el Cable - 1996

- Un projecte nacional de telecomunicacions? - 1996

- Un cicle de conferències per il.lustrar el cable - 1996

- Sessió sobre el cable a l´Aula Gran - 1996

- Un equip de direcció complert - 1996

- Curs sobre Noves tecnologies i educació al Col.legi de Doctors i Llicenciats - 1996

- Un cable per als intel.lectuals - 1996

- El cable y la ética - 1996

- Cable a Tarragona? - 1996

- The Cable Television in the United States: much more than a reality - 1996

- Llei del cable per als amics del cable - 1996

- El negoci del cable - 1996

---

L'empremta estratègica dels EUA

El cable -i el negoci del cable- bull. El desenvolupament de projectes ambiciosos a
Barcelona demostra que l'empresariat ja s'ha adonat de les possibilitats estratègiques
d'una nova tecnologia que marcarà la pauta al llarg del segle XXI.
De moment, l'empresa Cablevisión, participada per Prisa i Telefónica, ofereix 34
canals de televisió per a 5.000 llars de l'edifici Estel, a l'Eixample. Els serveis de
Cablevisión s'han connectat també al districte de Sant Martí i a la Vila Olímpica.
L'entrada en servei de la competència directa, Cable i Televisió de Catalunya, ha
impulsat aquesta lluita a la recerca del posicionament en el sector.
A més dels canals de televisió, Cablevisión oferirà al llarg de 1996 prestacions com els
serveis interactius, jocs, telecompra o transmissió de dades informàtiques.
Cable i Televisió de Catalunya, integrada per US West Espanya Telecommunications,
Cableuropa, Redesa, Tisa, Caixa de Catalunya i Multimèdia Cable, ha entrat al mercat
amb una oferta més ambiciosa de serveis de telecomunicacions avançades.
La televisió és un primer glaó que precedirà l'accés a Internet i a la xarxa corporativa
municipal, vídeo sota demanda, aplicacions educatives, bases de dades i, a partir de
1998, servei de telefonia vocal. Per confirmar les perspectives econòmiques del ram
cal acudir a la lectura de fons. Quan la factoria USA inverteix, és que el negoci és
segur. I si US West ha invertit a Catalunya, pocs dubtes han de sorgir sobre la
rendibilitat del cable, ja constatada als EUA, tot i que els terminis d´amortització es
mouen entre els cinc i els set anys en els casos més productius.
Segons la revista European Cable-Pay TV (20 d'octubre de 1995, pàg. 8), US West
ha afegit un bilió de dòlars al bilió ja invertit a Europa i a Àsia. Fonts de l'empresa
asseguraven aleshores estar a l'expectativa de la desregulació dels mercats a França,
Alemanya, Itàlia, Espanya, Polònia, el Japó i els països de l'extrem Orient.
De fet, US West ja controla el sector de la telefonia per cable del Regne Unit
(TeleWest) i d'Holanda (KTA). La participació a Cable i Televisió de Catalunya és
una mostra més que el del cable pot ser el negoci d'or del segle XXI.
El cas espanyol, en principi revitalitzat gràcies a l´aprovació de la Llei de
Telecomunicacions per cable, resta ara paralitzat arran del canvi polític brollat de les
eleccions generals del 3 de març (triomf del PP sobre el PSOE) i l´avís de la Comissió
Europea sobre una possible vulneració de la lliure competència en les concessions
legislatives a Telefónica -i, per extensió, Cablevisión-.
Tan bon punt es resolguin aquestes incerteses és pronosticable un esclat de les
telecomunicacions per cable. Catalunya i l´Estat espanyol no poden retardar-se més en
un àmbit clau de la videosfera de Debray.
En aquest marc de globalització mattelartiana, és lògic que El Cablòfil del Vallès
esdevingui una secció amb cos propi dins de The Cable Review, bateig d´una
publicació amb contrastada vocació i difusió internacionals.

Joan Francesc Fondevila i Gascón
Director del Centre d'Estudis sobre el Cable

El cable òptic

Fa uns anys, la demanda d'informació i la saturació dels mitjans, llavors disponibles, va
propiciar la necessitat de desenvolupar un nou element capaç de transportar més
informació, d'una forma més ràpida i més segura.
Les dificultats que presentaven els cables de coure, i el desenvolupament tecnòlogic
experimentat en el camp de l'òptica, van permetre treballar amb freqüències més altes
(pròximes a l'espectre de la llum visible) i fabricar dispositius que transportessin la
informació sobre la llum. El mitjà físic que reunia aquestes característiques era la fibra
òptica, un filament molt fi i flexible de diàmetre micromètric (cabell humà), fet de vidre
de sílice, i capaç de guiar la llum pel seu interior.
La fibra òptica es va començar a utilitzar en els sistemes de telefonia, passant per les
instal.lacions oceàniques, les xarxes d'ordinadors i la televisió per cable. El motiu del
considerable augment del mercat de la fibra es deu simplement als avantatges que
presenta davant el cable coaxial. En conjunt la fibra òptica ofereix:
-un ample de banda més gran, és a dir, més quantitat d'informació;
-cables més flexibles, que pesen menys i ocupen poc espai; -una atenuació molt baixa,
el que possibilita enllaços més llargs i amb menys repetidors;
-al ser un component dielèctric, la fibra és immune a les interferències
electromagnètiques, el que suposa una millora en la qualitat del senyal;
-la fibra òptica és un mitjà de comunicació molt segur, ja que la informació que conté
no és detectable;
-la matèria primera amb la qual es fabrica (sílice) és molt abundant, el que fa possible
l'abaratiment dels preus.
No hi ha dubte que l'aplicació de les fibres òptiques semblava confiada al terreny
tècnic, militar i científic, però, arran de la gran demanda social i a la creació de nous
serveis, el cable òptic s'ha posat al servei de l'usuari.
A través d'aquest cable de fibra òptica, nosaltres podrem rebre a casa nostra, de la
mateixa manera que rebem el telèfon, multitud de serveis. Inicialment el principal servei
serà el de la televisió, però a mig termini arribarà el telèfon, la connexió a través de
l'ordinador a bases de dades, el teletreball o l'educació a distància, i altres serveis més
minoritaris, però també importants, com el video interactiu o la videoconferència.

Francesc Morral

Trobada amb Operadora Cable Sistemas

Una delegació del Centre d'Estudis sobre el Cable va mantenir una trobada amb
Ricard Peris, director general de l'empresa Operadora Cable Sistemas, en seu a
Terrassa i probable encarregada d'instal.lar la xarxa de cable de la ciutat.
L'empresa distribueix a tots els interessats, i a partir d'una quota, el senyal de canals
convencionals, via satèl.lit i de producció pròpia, per a la perfecta recepció en tots els
punts de la xarxa.
Dintre de Grupo Cable Sistemas, especialitzat en la instal.lació i gestió de xarxes de
televisió i multidistribució per cable, l'empresa arriba ja a més de 60.000 usuaris
gràcies a una xarxa de cable de 3000 quilòmetres.
Durant la trobada, Peris va oferir a Amics del Cable tot el suport per analitzar el
fenomen de les noves tecnologies, que trobarà en el Vallès Occidental una comarca
amb llum pròpia.

Les ignotes aplicacions del cable

Els serveis i les aplicacions de la fibra òptica no s'acaben amb la televisió pœblica,
l'autonòmica, la privada, la internacional via satèl.lit o la municipal.
El cable abarca serveis i usos com els videojocs, les emisores de ràdio, la vigilància i la
seguretat, la domòtica (per exemple, l'activació i el control remot de calefacció,
il.luminació...), l'ofimàtica (gestió d'oficines, transmissió de dades), la telemesura
(lectura remota de comptadors d'aigua, gas o electricitat), o la comunicació de dades,
que inclou bancs de dades, interconnexió entre centres i usuaris o informació i
comunicació en general.
Com es pot comprovar, l'entrada en l'era del cable aportarà un canvi radical en el
modus vivendi de la població.

Terrassa, entusiasmada amb el Centre d´Estudis sobre el Cable

El caràcter pioner i de tecnologia punta del Centre d´Estudis sobre el Cable ha captivat
el teixit social, polític, econòmic i cultural de Terrassa i comarca.
De les converses amb diversos regidors i tinents d´alcalde de Terrassa n´han sortit
dues conclusions: que el Centre és d´allò més necessari ("el del cable és un tema que
ens desborda, i vosaltres sou fonamentals per a la ciutat", va confessar un alt
responsable polític del consistori) i que la ciutat s´hi sent plenament representada ("amb
la think tank i el centre sobre el cable, per fi disposem de referents de prestigi europeu:
us n´estem eternament agraïts").
El feed-back és tal que l´Ajuntament s´ha basat en una idea del Centre per llençar un
projecte educatiu pilot a les escoles de la ciutat. A més, el PSOE -concretament Felipe
González- s´ha basat en l´AFCT per crear una fundació que funcionarà a imitació de la
think tank pionera ("a l´Àrea de Cultura s´han adonat d´errors en inversions que han
dut a la fallida tècnica, com el cas del jazz, i en contractacions de mals assessors, i ara
admeten que l´exemple a seguir és el vostre", ha confessat un tècnic de Cultura).
La premsa també ha agraït el sorgiment del Centre sobre el cable. El periòdic local ens
ha confessat que "aquí no estem preparats per les noves tecnologies, i necessitem gent
especialitzada com vosaltres que ens vagi guiant". Des de la més alta representant fins a
l´œltim redactor ens han tramès mostres d´admiració. El diari comarcal s´ha fet especial
ressò del rècord concedit per la pioneritat del Centre, "un triomf per a l´entitat, la
societat civil terrassenca i Terrassa", més que mai representada per una entitat
innovadora i científica.
El fet que Terrassa ja estigui cablejada a mitjans de 1996 suposa un al.licient més per a
un Centre que, juntament amb la think tank, ja ha esdevingut un dels referents històrics
de la ciutat.

Un projecte nacional de telecomunicacions?

Onze ciutats catalanes, entre elles Terrassa, van signar a finals de setembre de 1995 un
manifest que expressava la voluntat de crear "un gran projecte nacional de
telecomunicacions".
La intenció del projecte era iniciar un seguit d'accions orientades a establir un servei
conjunt de televisió per cable. Barcelona, Girona, Lleida, Badalona, Cornellà,
L'Hospitalet, Mataró, Reus, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa es van
llençar a una iniciativa inconcreta. La xarxa de comunicació que s'establiria entre
aquests municipis s'hauria d'adjudicar de forma independent, tot i que aquest propòsit
d'origen estava condicionat per la promulgació de la llei del cable.
La intenció d'iniciar estudis sobre el planejament urbanístic i les condicions jurídiques i
econòmiques necessàries per a la implantació d'aquest sistema nacional de
telecomunicacions estava pendent de la llei que apareixeria al cap de pocs mesos.
Amb l´aprovació de la llei, els plantejaments han canviat. L´abril de 1996, la
Generalitat de Catalunya i les organitzacions de municipis ACM (Associació Catalana
de Municipis) i FMC (Federació de Municipis de Catalunya) arriben a un acord pel
qual Catalunya resta dividida en tres àrees: Barcelona-Besòs, Zona Oriental i Zona
Occidental, per instal.lar la xarxa de telecomunicacions per cable a Catalunya.
L´àrea de Barcelona-Besòs abarca 4 municipis (i una població de 2.029.559
persones), la del Nord-Est 452 (2.036.150 persones), i la de l´Oest 488 (1.993.734
persones). El cable català comença a bullir.

Un cicle de conferències per il.lustrar el cable

El director del Centre d´Estudis sobre el Cable AFCT-Amics del Cable, Joan
Francesc Fondevila, va impartir un cicle de conferències a Casa Baumann Servei Jove
per tal de contextualitzar i analitzar en profunditat la situació del cable arreu del món.
Al llarg dels mesos de gener i febrer i amb els títols "Preàmbuls i neixement de la
televisió per cable", "El cable als Estats Units", "El cable a Europa" i "El cable a
Espanya, a Catalunya i a Terrassa", els amants i experts sobre el cable van gaudir de
l'ocasió de crear-se una idea exacta al voltant de la nova tecnologia.

Sessió sobre el cable a l´Aula Gran

Sota el títol "El cable a Terrassa o un futur per a totes les edats", el director del Centre
d´Estudis sobre el Cable, Joan Francesc Fondevila, va captivar un multitudinari auditori
integrat sobretot per gent gran, tal com és l´objectiu de l´entitat organitzadora. La
sessió 167, el 15 de febrer, va aproximar la tercera edat al món de les noves
tecnologies de la comunicació, a la societat del futur, en una dissertació que va
apassionar els assistents fins al punt d´ovacionar reiteradament el ponent. Un ric debat
va culminar una sessió que els organitzadors van qualificar d´"inoblidable".

Un equip de direcció complert

L'equip de direcció del centre especialitzat sobre el cable abarca totes les branques
d'anàlisi del fenomen. Dirigit per Joan Francesc Fondevila, la relació d'altres membres
n'és la següent: Sebastià Prat (cable i informàtica); Montserrat Grifol (cable i
àudio-visual); Daniel Córdoba (cable i televisió als EUA); Francesc Morral (cable i
electrònica); Josep Maria Pons (cable i satèl.lit); Víctor Fondevila (cable i economia);
Jaume Risquete (cable i intel.lectuals); Valerià Parera jœnior (cable i dret); Frédéric
Angulo (cable i publicitat); Francesc Prat (cable i cinema); Jordi Soler (cable i història);
Marisa Parera (cable i franquícies); Montse Cañameras (cable i assessoria); Albert
Gascón (cable i enginyeria); Joan Pujol (cable i urbanisme); i Francesc Trias (cable i
imatge).
A més, s´han establert nombrosos contactes amb la resta d´Espanya que de moment ja
han fructificat a Galícia. Inspirant-se en la nostra fórmula i arran d´aquests contactes, ja
s´ha creat l´Asociación Galega de Amigos do Cable "Nécora".

Curs sobre Noves tecnologies i educació al Col.legi de Doctors i Llicenciats en
Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Donar a conèixer els usos i les aplicacions de les noves tecnologies, en especial en
l´àmbit educatiu, ha estat l´objectiu del curs sobre Noves Tecnologies i educació
impartit pel director del Centre d´Estudis sobre el Cable, Joan Francesc Fondevila, a la
XXIII Escola d´Estiu de Secundària del Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en
Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del 8 al 12 de juliol de 1996, i amb la
col.laboració de la Generalitat de Catalunya.
Les tecnologies i l´educació, l´aplicació de les tecnologies en la gestió educativa i en
l´ensenyament, les actituds dels agents educatius davant la informàtica i l´onada del
cable i el satèl.lit han centrat l´interès d´un nodrit auditori.

Un cable per als intel.lectuals

És de tothom coneguda la poca predisposició que tradicionalment han tingut els
intel.lectuals per les innovacions tecnològiques. L´esperit escèptic de l´intel.lectual ha
fet que davant els canvis la seva crítica i anàlisi s´hagin acostumat a instal.lar en el
silenci o en una mena de "pau dels cementiris".
En aquest segle que s´acaba, l´intel.lectual s, ha destacat per la crítica als diferents
mitjans de comunicació que han anat apareixent paulatinament. No obstant això, en
moltes ocasions, i un cop s'havien consolidat com una important eina de transmissió de
coneixements, no ha desaprofitat l´ocasió per utilitzar-los per cobrar notorietat i
cobrir-se de legitimitat.
La televisió, la ràdio, la premsa, la publicitat... han estat mitjans de comunicació
criticats i denostats pels intel.lectuals, però també utilitzats quan els ha interessat.
No cal dir que estem al llindar del segle XXI i que les acaballes del nostre segle s'estan
caracteritzant per la velocitat en els canvis pel que fa a la comunicació i la informació.
Les noves tecnologies són un lloc estratègic on els països es juguen el desenvolupament
propi i la supervivència de les seves cultures.
Si la implantació i desenvolupament de les noves tecnologies és clau per als Estats, per
a les nacions sense Estat encara ho és més. Està en joc la pervivència de les identitats
culturals minoritàries. En aquest sentit, el debat a l´entorn de la Llei de
Telecomunicacions per Cable ha quedat reduït a les declaracions i contradeclaracions
dels polítics. L´intel.lectual català no ha intervingut en un debat estratègic per al futur de
la identitat cultural catalana.
A Catalunya s'han trobat a faltar les veus intel.lectuals que tant defensen la cultura i
llengua catalanes des de les trones autolegitimades. Durant el polèmic debat de la llei i
la importància d'aquesta per a la vertebració del territori català només s'han sentit les
veus dels polítics. Els intel.lectuals, callats. Una altra vegada, els grans canvis estan
desbordant el tranquil pensament dels savis.
Si no fos que l'assumpte és prou important per no prendre-s'ho a broma, faria riure. Els
nostres intel.lectuals només intervenen en aquells afers que poden donar notorietat i
publicitat. La resta queda en mans de juristes i polítics. D'aquí uns anys, si els resultats
de la implantació del cable són negatius, entraran a criticar la manera com es va portar
a terme la tramitació de la llei.
Si us plau, que algœ llenci un cable per als intel.lectuals. Si no es volen penjar, que
almenys l'utilitzin com a fuet. Això sí, per purgar les seves culpes -i errors-, no pas les
de la resta dels mortals.

Jaume Risquete

El cable y la ética

El día anterior vi en la televisión, con horror, como a través del cable se retransmitían
unas peleas que son la vergüenza de la raza humana. Es en los Estados Unidos (por
supuesto), donde todo lo que tenga que ver con el dinero está por encima de cualquier
otra cosa, y donde bajo el sistema de pay-per-view (que viene a ser que el abonado a
la televisión por cable dispone de ciertos canales dentro de su servicio de cable
codificados -como Canal Plus-), en lugar de tener que pagar una cuota mensual por
ver toda la programación del canal es posible pagar por ver ciertos programas
(pay-per-program) tan sólo por una cantidad de dinero que no llega a los cinco
dólares. En resumen, fácil acceso a clases poco pudientes a una televisión de calidad.
Esta es la teoría. La triste práctica es que, aprovechando el tirón que supone todo el
morbo de ver a dos seres humanos pegándose con la œnica regla de no sacarse los
ojos, la cosa resulta bastante lejos de como seguramente se la había imaginado la
persona que diseñó el pay-per-view.
Es, en cierta forma, darle al pœblico lo que pide. Pero contra esas ideas yo propongo
darle al pœblico una programación de calidad y que además sea entretenida.
Era increíble, al ver los estadios de todo el país abarrotados de pœblico, vibrando ante
el espectáculo, suponer el fenómeno social que se está gestando.
Tengo la esperanza de que el pueblo español sea ligeramente más inteligente que el
americano (tenemos cinco veces más Historia que ellos y ello ha de servir para algo), y
que estos espectáculos macabros y dantescos no tengan ningœn tipo de aceptación,
como sucede con los gladiadores americanos que compraron todas las cadenas
españolas en un alarde de buen ojo.
Allí, en Estados Unidos, eran un furor, pero aquí ya les tiene que buscar una audiencia
incondicional, los domingos por las mañanas, porque realmente es un tostón intragable,
que casi nadie está dispuesto a ver sin estar atado a la silla.
De lo que no me cabe duda es que seguro que llegarán a España, de la mano del cable
o incluso antes, lo que es lo más perjudicial, porque no hay forma de limitar la difusión
en un hogar de la televisión que se nos ofrece hoy en día, salvando la decodificación o
el reciente chip antiviolencia.
Seguiremos esperando con impaciencia, pero visto lo visto la prudencia será también
nuestra mejor aliada como consumidores.

José Angel Fernández Freire
Presidente de la Asociación Galega de Amigos do Cable (Nécora)



Cable a Tarragona?

Gener del 96 era la data promesa aquest passat setembre per part del regidor
d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona per l'arribada a la capital de la televisió per
cable. Amb absolut hermetisme s'ha portat el tema i, probablement, la informació que
ens arribi serà cada cop més contradictòria, tota vegada que el pacte del 22-N entre
CiU i PSC per governar el consistori d'aquesta ciutat ha provocat que l'àrea
d'urbanisme canviï la seva façana arquitectònica i política. D´aleshores ençà, el nou
regidor afirma desconèixer res sobre el cable -amb endoll o sense-.
Malgrat tot, a inicis del present mes de desembre, l'agència Efe va difondre una
informació verificada pel director provincial de Telefònica segons la qual el Consistori
tarragoní i aquesta empresa formarien un consorci per gestionar la TV per cable,
possible contuberni entre entitats pœbliques i privades on no es descarta l'entrada d'un
tercer accionista si l'ajuntament rebutgés la seva presència.
En definitiva, aquí es continua jugant d´amagatotis. Esperem que l´aprovació de la
legislació reguladora inciti els diferents responsables a posicionar-se sobre el tema.

Eduard Vicente i Pascual (Tarragona)



The Cable Television in the United States: much more than
a reality

Although the cable television in the United States is so different from the one that is
expected to run in Catalunya, we think it will be useful to explain the main characters as
well as the social importrance it has.
Cable television was borned in the States in the mid 50´s because of the need to
improve the reception of the TV signal in places were it was almost impossible to
receive it (mainly because of orographic problems). With the development of
technology, some cable operators began to include more TV signals (mostly from other
cities and territories) and other services such as radio networks, weather information,
etc.
The big explosion of the cable TV took place in the mid 70´s when some cable
operators merged forming the MSO (Multiple System Operators) groups ang began to
encourage entertainment companies to create especific networks fot the cable support.
Most MSO were bought by these companies so the got the chance to filter the
networks, allowing only those networks belonging to them (or those that would be their
direct competence).
Untill then, the majors, the established terrestrial networks, ABC, NBC and CBS
didn´t consider cable TV as a potential competitor. It was seen as an alternative way to
reach those viewers that escaped them. When Warner, Disney and so began to create
their own channels using their television fund, the majors began to partner these
companies to create their cable channels in order to control the market. ABC created
ESPN, a 24-hours sports network; NBC developed CNBC, AT, etc.
The arrival of fiber optical to cable TV has increased the channel capacity up to 500
channels and has introduced the interactive television (the PPV, pay-per-view, and the
Video-on-Demand) and has given the cable operators and not the networks the key to
the future development.
As we can see, the growing of cable TV in the US is completely different than in the
rest of the world. But the result, what we can see now and we are predicting for the
future, is almost the same in the whole world.
With this example, cable TV in Catalunya must offer specific contents and develop a
huge amount of new networks, as well as raise local cable networks that help to
preserve the different cultures that coexist in Spain.

Daniel Córdoba (Barcelona)


Llei del cable per als amics del cable

Els amics del cable estem d´enhorabona: el 24 de desembre de 1995 va entrar en vigor
la Llei 42/95, de 22 de desembre de les Telecomunicacions per cable, més coneguda
com la Llei del Cable, publicada al BOE del 23/12/95, i a partir de la qual podem
treure diverses conclusions.
Estem davant d´un Llei que configura detalladament el marc legal aplicable a un sector
determinat dels serveis de telecomunicacions, aquells que es presten a través de xarxes
de cable, a diferència de la norma supletòria, la Llei 31/87, de 18 desembre, sobre
Ordenació de Telecomunicacions, que regula l´ampli sector dels serveis de
telecomunicació en general i a la qual ens adreça per pal.liar qualsevol possible buit
legal.
La Llei del cable introdueix moltes modificacions, com ara l´autorització als
concessionaris d´instal.lar la seva pròpia xarxa de cable. Aquest servei es prestarà per
demarcacions territorials, amb un àmbit que pot oscil.lar entre una part d´un municipi i
una agrupació de diversos municipis. La iniciativa en la constitució correspon als
ajuntaments afectats, mentre que l´aprovació serà competència del propi Ajuntament
-amb l´acord del Ple de la Corporació-, de les CCAA o de l´Administració de l´Estat,
segons l´àmbit de la demarcació en qüestió.
La concessió administrativa s´obtindrà a través del concurs pœblic, i per un termini de
15 anys, prorrogables per períodes successius de cinc anys, prèvia petició un any
abans de la seva expiració. A cada demarcació no existirà més que un operador de
cable, a més de Telefònica SA, que restarà habilitada sempre que compleixi certs
requisits detallats a la disposició addicional segona.
La condició d´operador resta limitada a societats que compleixin les següents
condicions: que siguin SA; que tinguin un objecte social destinat al servei del cable; que
tinguin un capital social mínim, determinat reglamentàriament segons el volum i la
població de la demarcació, i en què no se superin els límits permesos de participació
estrangera establerts a la normativa d´inversions; que hagi obtingut la pertinent
concessió administrativa per concurs pœblic i l´autorització administrativa sol.licitada al
Ministeri d´Obres Pœbliques; que tingui domicili social a Espanya i que s´inscrigui al
Registre Especial del Cable.
La concessió a Telefònica ha aixecat, però, polseguera europea, i la Comissió de la
Unió Europea està estudiant el contingut, ja que pot afectar les normes de la lliure
competència.

Valerià Parera Fernández
Cap de l´Àrea Jurídica de l´AFCT-Amics del Cable



El negoci del cable

Els sectors de telecomunicacions i informàtic tenen grans perspectives de futur, segons
vaticinen els experts, ja que la revolució tecnològica en el món de les telecomunicacions
sembla a hores d´ara imparable.
Els grans gegants de la comunicació, i també els bancs, es disputen el tros més gran del
pastís perquè saben que aquells que controlin les noves tecnologies tindran el poder
polític i també l´econòmic -ja que podran definir quins continguts es difonen, i això no
és gens banal.
Les dues distribuïdores de cable que funcionen a Barcelona, Cablevisión i Cable i
Televisió de Catalunya, estan en mans de grans empreses com ara Canal Plus i
Telefònica, en el primer cas, i, entre d´altres, US West, Caixa de Cataluya i
Cableuropa, en el segon.
Als EUA la televisió per cable és ja una realitat. A Europa, països com Alemanya i
Bèlgica estan apostant fort a favor del cable i en detriment de la televisió via satèl.lit.
Però el cable oferirà també serveis integrats que permetran no haver de morure´s de
casa. No és ciència ficció, sinó un futur no massa llunyà.
A molts municipis catalans la xarxa de fibra òptica està encara molt lluny d´arribar-hi,
ja que les autoritats no ho consideren proritari. A Sabadell, per exemple, només l´Eix
Macià és cablejat. Espero que els poders pœblics no triguin a adonar-se de la
importància de cablejar les ciutats per convertir les xarxes en veritables vies de
comuicació -i en importants dinamitzadores econòmiques.

Marta Sánchez Raventós (Terrassa)