Lloc:
http://www.uab.cat/servlet/Satellite/com-arribar-a-la-uab-1251095203469.html
Organitzen:
Hi col·laboren:
Cercle Fiber
Club de Marketing Barcelona
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB)
Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya
(CETC)
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació
de Catalunya (COETTC)
Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya
(COEIC)
Facultat de Ciències de
Federació Catalana d’Empresaris
Instal·ladors de Telecomunicacions
(FECEMINTE)
Federación de Instaladores de
Telecomunicaciones (FENITEL)
Barcelona Digital Centre Tecnològic
Talència
TIC.CAT
Red.es
Localret
AIT.CAT
AOTEC (Asociación Nacional de Operadores de Telecomunicaciones y
Servicios de Internet)
AEDOC (Asociación Española de Documentación Digital)
AETIC (Asociación Empresas de Tecnologías de
ANEI (Asociación Nacional de Empresas de Internet)
APD (Asociación para el Progreso de
Asimelec (Asociación Multisectorial de Empresas Españolas
de Electrónica y Comunicaciones)
Asociación
de Técnicos de Informática (ATI)
Associació Catalana de Tecnologia (ACTec)
Astel
(Asociación de Empresas Operadoras y de Servicios de Telecomunicaciones)
Redtel
(Asociación
Española de Operadores de Telecomunicaciones)
CTecno
Parc Tecnològic del Vallès (PTV)
CENATIC (Centro Nacional de Referencia de Aplicación de
las Tecnologías de
Ilimit
International
Association of Technology, Education and Development (IATED)
Fundación para el Desarrollo Infotecnológico de Empresas y Sociedad
(Fundetec)
Observatorio para
ProyectosTIC
Societat Catalana de Tecnologia
Mitjans de comunicació col·laboradors: www.cablesatelitetv.com, www.conectronica.com, www.elpuntavui.cat, www.lavanguardia.com, www.abc.es, TeleInforme,
www.cineytele.com, Telecomunicaciones, www.diarioelectronicohoy.com, www.fibraopticahoy.com, www.tecnonews.info, www.industriaembebidahoy.com, www.laflecha.net, www.revistacloudcomputing.com
Xarxes socials:
Twitter:
@CECABLEresearch
Facebook: http://www.facebook.com/#!/pages/Jornadas-Cable-y-Banda-Ancha-Catalu%C3%B1a-2012/348142060323
LinkedIn: http://www.linkedin.com/groups/Jornadas-Cable-y-Banda-Ancha-3798236?trk=myg_ugrp_ovr
Grup de Recerca
Periodisme Digital i Banda Ampla-Ajuts a
Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE)
Suris, 26, 2n, 1r
08221 Terrassa (Vallès Occidental)
Teléfono: 93 780 50 63 i 93 788 25 21
Fax:
93 423 89 22
E-mail: cecable@ilimit.com;jffondevila@ilimit.es
Inscripció (places limitades)
Preu: 30 euros
E-mail: cecable@ilimit.com
Telèfons: 93 780 50 63 i 93 788 25 21
Fax: 93 423 89 22
Per inscriure’s a les XVII Jornades del Cable i
CECABLE-AFCT
2074-0034-55-3096098387
Unnim-Placeta Saragossa, 1 (Terrassa)
9.15-9.40. "Noves aplicacions de banda
ampla via satèl·lit". Ponent: representant de Quantis
10.45-11.10. "La network society en la base de societat digital”. Ponent: Alfonso
Aguado, director de Màrqueting d’Ericsson España
11.10-11.35. ”Evolució del triple play y el quadruple play a Catalunya i Espanya”.
Ponent: representant d’ONO
11.35-12.00. "Línies estratègiques de la
banda ampla a Espanya". Ponent: representant de Telefónica de España
12.00-12.25. “Solucions en sistemes
tecnològics: impactes de la banda ampla”. Ponent: representant d’Altran
12.40-13.05 “La connexió
del món IP: impactes de la banda ampla”. Ponent: representant d’Allied
Telesis
13.05-13.30. “El GPON per a l’empresa”.
Ponent: Gonçal Bonhomme, director de Desenvolupament Corporatiu d’Orange
13.30-13.55. "Videoconferència al núvol
per a les petites i mitjanes empreses”. Ponent: Xavier Casajoana, CEO de VozTelecom
Serveis i continguts a les xarxes de banda ampla
16.00-17.30. Taula rodona: "FTTH i cable històric: estat de l’art i
prospectiva”. Ponents: Xavier Edo, responsable d’Alpha Enginyeria de
Telecomunicacions; Enric
Fraile, representant d’AIT.CAT; Raúl Aledo Coy, director nacional de Projectes d’Aire
Networks; Juan Cano, director
d’Enginyeria de clients de Xtra Telecom; Joan Antoni Arnau,
responsable d’Acotec; Jesús
Llop, regidor de l’Ajuntament de Mequinenza
17.45-18.10. “D-Link Green Ethernet i els
avantatges d’una connectivitat intel·ligent”. Ponent: Marcos Pinto,
representant de D-Link
18.35-19.00. “ERP per a la gestió
empresarial: vers el model ASP”. Ponent: representant de UNIT4
Evolució de
tipologia i instal·lació de cable per a banda ampla
9.00-9.25. “Comunicacions unificades i
col·laboració a l’empresa: impactes de la banda ampla”. Ponent:
Jesús Domínguez, director de Màrqueting de Solucions de Amper
9.25-9.50. "Instrumentació per a fibra òptica: tendències internacionals".
Ponent: representant de Laser Technology
9.50-10.15. "La incorporació del cable
en zones industrials”. Ponent: representant d’Anxanet
10.15-10.40. “FTTH per a operadors d’abast mundial: eixos estratègics”. Ponent: Bas Huiszoon, director comercial
Europa Sud-Latam de Genexis
10.40-11.00. Pausa
11.00-11.25. "FTTH: solucions POF per a
la xarxa de la llar”. Ponent: Óscar Ciordia, Marketing Manager de KDPOF
11.25-11.50. “Sistemas de cablejat de
Categoria 6 i 6a”. Ponent: Carlos Cardenal, Regional Sales Manager de Excel Networking
11.50-12.15.
“Sistemes òptics basats en circuits fotònics integrats: DTN”. Ponent: José
Carrallo, Country manager d’Espanya i Portugal d’Infinera
12.15-12.30. Pausa
12.30-12.55. “Eines
de gestió per a operadors de cable: el cas de Sentinel”. Ponent: representant
de Gossan Software
12.55-13.20. "Xarxes de telecomunicació
per cable: reptes de futur". Ponent: Orestes Perotas, director de suport
tècnic d’accés fix d’Alcatel-Lucent
13.20-13.45. “Instruments
de mesura per a senyals digitals”. Ponent: Robert Pous, enginyer de R+D de Promax
Nous horitzons per al sector de la informàtica
16.00-16.25. “Cloud Computing de gestió integral de documents”. Ponent: Josep
Maria Cos, director general de Proceedit
16.25-16.50. “Escriptori
virtual multiplataforma i emmagatzematge virtual: un cas d’èxit". Ponent:
representant d’eyeOS
16.50-17.15. "Estratègies
de detecció de malware". Ponent:
Emilio Castellote, director de Màrqueting de Producte de Panda Software
17.15-17.40. “Encriptació i
control de dades: fórmules d’èxit”. Ponent: representant de Safenet
Impactes diversos de les xarxes de banda
ampla
11.25-11.50. "Gestió de continguts audiovisuals: utilitats de la banda ampla".
Ponent: Enrique Serrano, director del sector de Telecomunicacions, Media i
Tecnologia de Telvent Global Services
12.30-12.55. “La banda ampla i les
aplicacions a l’empresa”. Ponent: Narcís Coll Canet, Principal Sales
Solutions & Design de BT Global Services
12.55-13.20. “L’evolució de la
televisió no lineal sobre xarxes de banda ampla”. Ponent: Lluís Borrell, partner
de Analysys Mason
13.20-13.55. “La televisió connectada: una oportunitat per al sector
audiovisual”. Ponent: Josep Ventosa, director d’Estratègia i Desenvolupament
del Negoci d’Abertis Telecom
13.55-14.20. “Ús de la banca virtual a
càrrec de
L’aposta per
l’FTTH il·lumina el cable a Catalunya
Conclusions de les XVI Jornades del Cable i
La consolidació de
l‘aposta per l’FTTH (Fiber to the Home) com a motor tecnològic del desplegament
de banda ampla i el paper consolidat dels operadors de cable històric van
centrar els continguts de les XVI Jornades del Cable i
La major oferta de
paquets, la reducció de tarifes i l’augment de velocitat és una altra tendència
marcada, tot i que menys del 5% de les línees europees comptaven amb una velocitat
superior als 30 Mbps a mitjan any 2010, i menys d’un 1% comptaven amb una
velocitat d’almenys 100 Mbps. Des de 2003 la quota de mercat dels ex monopolis
ha seguit una tendència decreixent (actualment se situa al voltant del 44%), i
l’ULL (Universal Local Loop) és el principal accés majorista utilitzat pels
nous entrants.
El
director del CECABLE, Joan Francesc Fondevila, va remarcar en la sessió
inaugural “la necessitat d’aprofundir en eines impulsores de més competència”,
tenint en compte que, quant a línees de banda ampla, Telefónica encara controla
més del 52% del mercat, davant dels operadors alternatius (per sobre del 28%) i
dels operadors de cable (més del 19%). Segons el director del CECABLE, caldrà
esperar al final del túnel de la recessió per millorar sensiblement les xifres
d’abonats a FTTH (
Els operadors van mostrar que la
convergència i la multiprocedència tecnològica serà la pedra angular per a
l’expansió de la xarxa, com el Wimax (Úbeda, Baza, Montes Orientales, UAB, UPC,
Magallón o Vilassar de Mar), defensat per Chema Martínez, de Wifidom, que va
remarcar les possibilitats de les bandes de freqüència lliures. El fet que dels
1700 polígons industrials existents a Catalunya només a 30 es prevegin
escomeses de fibra reflecteix el camí per recórrer, segons Gonçal Bonhomme,
d’Orange.
José Jiménez, de Deloitte, va
emfasitzar que el mercat de banda ampla de
Un estudi de 2011 de Deloitte
indica que els factors que induiran a incrementar la quantitat d’usuaris de
banda ampla mòbil són tarifas inferiors, velocitats més grans, millor
cobertura, més qualitat, facilitat d’ús, bateries de dispositius més duradores,
més seguretat i costos més clars. Un aspecte rellevant és que si bé xDSL
segueix essent la tecnologia d’accés dominant a
El missatge de Paco León, de
Jazztel, se centra en què “estalvi i innovació van de la mà”. Narcís Coll, de
BT, va considerar que la banda ampla ha de ser “imparable, regulada, en
qualsevol lloc, multiservei i rendible”, i va mostrar dades que reflecteixen
que a més liberalització, més quantitat de xarxa. Gabriel Treiband, de
Qualcomm, va subratllar que dels 5 bilions de subscriptors actuals de
telefonia, un bilió ho és de 3G, xifra que el 2014 aconseguirà els 2,8 bilions.
En aquell any, ja seran un 40% els dispositius mòbils que no són telèfons.
Antonio Poyato, de Sony, va destacar que el percentatge de consumidors aliens a
Internet encara és elevado. Per a Carlos Etxeberria, d’Ibercom, moltes empreses
del sector “estem fent esforços només a curt termini per problemes
regulatoris”. Jordi Dalmau, d’Abertis Telecom, va xifrar en 300 bilions d’euros
la inversió necessària per cablejar Europa amb FTTH, un esforç majúscul tot i
que relatiu, ja que per cada euro invertit en xarxa se’n generen quatre de PIB
en l’entorn geogràfic afectat.
“L’evolució tecnològica dels
operadors de cable tradicional és exemplar”, va indicar Fondevila en la taula
rodona sobre el cable històric. Les inversions en fibra òptica i la migració a
DOCSIS 3.0, la fidelització dels abonats i el paulatí creixement en l’entorn
empresarial són factors que dibuixen una trajectòria sòlida i ascendent. Xavier
Edo, d’Alpha Enginyeria, va destacar que en cinc anys els 100 Mbps simètrics
seran factibles per al cable local a uns 40 euros de cost per al consumidor.
Ramon Montes, d’Acotec, va defensar la necessitat de més ajuts públics, igual
com l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, José Luis
Aparicio. José Pablo Gil, d’Aire Networks, va remarcar les semblances entre els
operadors de cable històric de les diferents zones d’Espanya.
Els models d’explotación de
xarxa pública de banda ampla són diversos a Espanya. L’administració local pot
actuar com a gestora d’infraestructures, gestora d’infraestructures i de xarxa,
gestora de xarxa única (desplega i explota) o operadora única de xarxa. Per als
ajuntaments és recomanable ser “només gestor d’infraestructures”, segons
Alberto Murillo, de Nae. Els models actuals registren casos de concessió pura
(a l’estil mexicà), el desplegament i l’explotació (Torrejón), la gestió sobre la xarxa desplegada (Viladecans, Parla, Mataró) i
l’explotació sobre la xarxa desplegada (Saragossa, Girona).
Marcos Pinto, de D-Link, es va
centrar en l’evolució de
Rafael Ibáñez, d’Axis, va
destacar la capacitat de compressió de l’estàndard de vídeo H264. Alfons Ruano,
de UNIT4, a partir d’una enquesta de la seva empresa, va assenyalar com
avantatges del cloud la facilitat de
manteniment, l’escalabilitat i les actualitzacions automàtiques, i com a
desavantatges va citar la dependència d’Internet, la pèrdua de control i la
complexa personalització.
En la
sessió de tipologia i instal·lació de cables i CPD, va quedar reflectit que la
crisi no afecta especialment les empreses que s’hi dediquen. El sistema
Multimedia over Cable Alliance (MoCA), exposat per Rafael Calonge (Technetix),
permet optimitzar el tràfic de dades en la vivenda ja que “sempre cerca la
modulació més adequada”. El MoCA és autogestionable, autoinstal·lable, i surt
ben lliurat en la comparativa amb Wi-fi o la connexió A-V. Carmelo
Albelda, de Futurway, va concloure, quant a control en temps real de la flota,
que “els amples de banda, fins i tot en 3G, són lamentables”, i va anunciar un
innovador projecte de control del moviment de la neu a Andorra. Juan Carlos
González, d’ESSA, va subratllar que les pèrdues en la fusió de fibra òptica són
només de 0,02 dB, el que provoca que els sistemes de mesura no detectin amb
freqüència l’atenuació. Iván Gimeno, de Rittal, va admetre que geogràficament
els CPD tendeixen a ubicar-se més cap a països del nord per la facilitat de
refrigeració allí existent, i David Selva, de Tyco Electronics, va remarcar la
condició del CPD com a “punt més crític” per a una empresa. Juan Pablo Muiños,
de Reichle & De-Massari, va demostrar que “a més blindatge, més
resistència”.
Des de la perspectiva de Vicente Molero,
d’Alcatel-Lucent, un dels esdeveniments més destacats en
el sector TIC durant 2011 serà la licitació governamental de
l’espectre de radiofreqüència per a l’explotació de xarxes mòbils Long
Term Evolution (LTE). LTE introdueix arquitectures de xarxa all IP extrem a extrem i proporciona
disponibilitat d’importants amples de banda a l’usuari. El transport
d’informació des de les estacions base LTE, eNB (Evolved Node B) fins al
"core" de la xarxa, EPC (Evolved Packet Core) a través de les
xarxes terrestres (accés i agregació), conegut com "Mobile Backhauling", serà
un aspecte amb cada vegada més pes específic en el
dimensionat de xarxes de banda ampla.
Segons Roberto Blanc, de
Kinamic, confidencialitat i
disponibilitat ja són commodities, i
“ara és el torn de la integritat”. En aquest sentit, existeix una tendència a
la correlació i a la creació de nuos mercats i ecosistemes. Davant els
inconvenients del cloud, una possible
solució són les traces d’auditoria, que se sumarien als immutable audit logs, la millor opció fins ara. Roberto Boya,
d’Adobe, va indicar que l’objectiu de la seva empresa rau a “construir
experiències digitals”.
En la taula rodona
institucional, Fondevila va remarcar que “es necessita un esperó per reactivar
la inversió d’infraestructura telecomunicativa a Catalunya”. Els tres motors
per al sector TIC, la internacionalització, la innovació i la inversió, van de
la mà però són exigents i difícils d’obtenir. Per acabar-ho d’adobar, quan un
ajuntament (com en el cas de Viladecans) emprèn una iniciativa per dotar de la
infraestructura bàsica a un territori, els obstacles són constants. “Aquest
desencaix entre una necessitat general reconeguda per tots els actors socials i
les barreres exògenes per a la seva posada en pràctica no hauria de
produir-se”, segons Fondevila. Albert Sitjà, de l’Associació
Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, també va defensar “apostes més
arriscades” per dotar de banda ampla Catalunya. Jordi Crespo va exposar dades
reveladores sobre la viabilitat d’implantacions de xarxa FTTH com la de
Viladecans, en què operen Adamo (ofereix Internet a velocitat 100/20 Mbps) i
Orange (Internet simètrico 100/100 Mbps). En quatre anys es preveu una
penetració del 35%, i un retorn de la inversió en 14 anys. De fet, a data 11 de
maig, Viladecans comptava amb 231 abonats, un 9,2%, el que superava les seves
previsions més optimistes. Román Lantarón, president de Feceminte, va posar
èmfasi en la necessitat de prevenir l’intrusisme en el sector d’instal·lació, i
va avisar que ja s’han registrat denúncies en aquest sentit.
Des de l’empresa operadora
Anxanet, es va avisar d’un possible parany per als municipis si un operador
instal·la xarxa i després no ofereix un servei sol·licitat pels ciutadans. Això
condicionaria el municipi afectat, pel que cal un operador neutre.
Quant a continguts, les novetats
en l’audiovisual i els drets d’autor van centrar les intervencions. José Ramón
Gil, de SGAE, va destacar el debat que s’està obrint sobre el dret de
fragmentació de l’obra i el d’intangibilitat, ja que s’ha trencat el binomi que
unia obra i suport. Lluís Borrell, d’Analysys Mason, va subratllar que el 2014
el 50% del tràfic a la xarxa ho serà amb vídeo associat, i que podria ocórrer
que el 2020 les corbes de consum de televisió lineal i no lineal es creuaran.
Xavier Casajoana, de VozTelecom, va defensar l’esperit emprenedor davant les
oportunitats del cloud i els nous
jaciments IP: “