 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El fanzine Self i
l’Exòtica Club han organitzat el primer concurs de
música electrònica de l’estat. El concurs està
obert a tothom que faci música electrònica sense
límits d’estil (trip hop, house, industrial,
jungle...) i que no tingui contracte discogràfic o disc
editat. S’acceptava una maqueta per artista o
projecte, en els formats de caset, DAT, MD i CD. Calia
que els concursants afegissin també un dossier amb el
seu currículum i les seves necessitats tècniques de
directe, i que ho enviessin a SELF, Ap. Correus 10.183,
08080 Barcelona, o a l’Ap. Correus 48, 08220
TERRASSA, indicant al sobre "CONCURS
FREESTYLE’99".
Els 4 finalistes actuaran a la Nova Jazz Cava de Terrassa el divendres 16 d’abril, dins del festival Freestyle, i el guanyador ho tornarà a fer l’endemà i ho farà a més a més al Sónar’99. El segell Satélite K o Cosmos Records li editarà un disc. El jurat del concurs està format per: HALF NELSON (Mondo Sonoro) Maquetes presentades (54):
Selecció a càrrec del secretari del concurs, Jesús Brotons: MANOUKIAN Resultat de les votacions del jurat: 1-BRAILLE: 6 vots (12
punts) Finalistes del concurs: BRAILLE. David Junyent, de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), destil·la sota aquest nom cadències de sons en ocasions obscurs i escarpats, en altres tènues i evocadors, fonemes sintétics formant part d’un nou llenguatge d’abstracció electrònica pura. La música de Braille s’allunya dels formulismes i recreacions del passat de la que adoleix gran part de l’actual escena electrònica per endinsar-se sense temor en els futuristes paratges descoberts per artistes com Gescom o Disjecta. Noves formes, noves emocions. MEMORABILIA. Hi ha músics que fonamenten la qualitat de les seves cançons en l’experiència guanyada amb els anys, i altres que enlluernen gràcies a un talent innat. Michel de la Parte, de Xixón, és dels darrers. Quasi un nouvingut en el món de la composició (no va començar a fer música fins fa un any i mig), les seves cançons mesclen a la batedora pop, lounge i un xic de bossa amb la sabiesa d’un veterà. Música de cocktail idònia per abandonar-se a la ensoñación, la resposta asturiana a Pizzicato Five i Fantastic Plastic Machine. MANNIX. Germán Sánchez (Barcelona), que firma com a Popártica un tecnopop ensucrat d’inequívoc to vuitantes, projecta a Mannix el seu Mr. Hyde ballable. El seu so, agermanant disco-sound i house festiu amb un brillant cromat pop, és una contagiosa invitació al desmelenamiento sota la bola de miralls, l’antídot perfecte contra l’anquilosis. Nascudes en la precisió del seu laboratori casolà, en directe les cançons prometen revelar nous matisos amb la participació d’un baixista i un guitarrista. ¡Tremoleu, Whirlpool Productions! MANOUKIAN. Un projecte de Yon Vidaur, de Sant Sebastià, membre actiu del col·lectiu interdisciplinar D.A.C. i amb experiència prèvia en grups com Donut o Stereoguru. Yon, que ja va donar mostra de la seva vàlua el 1997, en quedar finalista en un important concurs de maquetes d’abast nacional, practica un techno-house finíssim partícep de la sofisticació del segell Grow! i l’elegant minimalisme de Basic Channel, tan atractiu per desxifrar des del sofà com irresistible a la pista de ball. Manoukian és, sense cap mena de dubte, de les unitats amb major projecció a Espanya en la actualitat. |
