Antigament, quan un departament d’IT o l’empresa tenia la necessitat de muntar un servei nou dins de la xarxa (e-mail, ERP, CRM, etc…), aquest exigia la compra d’un servidor físic addicional als existents amb l’objectiu de posar-lo a producció.
Això suposava per a les companyies uns costos afegits de compra, instal·lació, configuració… a més a més d’uns costos periòdics de manteniment, allotjament, electricitat i espai per donar la continuïtat necessària.
Aquest servidor que s’havia de comprar específicament era una caixa tancada on es trobava el servidor i no tenia molta flexibilitat per realitzar aplicacions de CPU, memòria, xarxa, etc, posat que, si alguna d’aquestes era necessària, s’havia de parar el servidor, obrir-lo, realitzar l’ampliació i tornar-lo a muntar.
Per altra banda, quan el servidor físic fallava, tots els serveis que estaven corrent per aquest també es veien interromputs fins que la incidència no era resolta pel departament IT. Per això, es necessitava un elevat cost de temps i diners per a la companyia.
Avui en dia, gràcies als avenços tecnològics, concretament, en el camp de la virtualització, desplegar un servei o sistema s’ha convertit en una tasca molt més fàcil i flexible amb un cost reduït i amb una menor necessitat d’implicar l’equip IT en la seva gestió, el que ofereix a l’organització l’oportunitat d’invertir aquests recursos en altres àmbits.
La virtualització suposa la minimització de qualsevol sistema, recurs o referència física dins d’un departament IT. I és que es tracta d’una tecnologia de software que ha aconseguit transformar l’escenari tecnològic fent possible que el hardware, que antigament estava capacitat per executar un sol sistema operatiu o només una aplicació/servei, sigui capaç de suportar diferents sistemes operatius i/o aplicacions al mateix temps en un mateix servidor, és a dir, si tenim un servidor físic el qual afegim una capa de virtualització obtindrem una gran escalabilitat en incrementar la flexibilitat del hardware.
