22 febrer, 2019
Pets vs cattles

La orquestració cloud: pets vs cattles

 

La comparativa de mascotes vs ramat és un concepte que s’ha utilitzat per tractar DevOps i el model del servei. Bill Baker va realitzar aquesta analogia, “Pets versus Cattles” (mascotes contra ramat), per primera vegada, per referir-se al tema de scaling up vs scaling out a la presentació de la plataforma Scaling SQL Server 2012.

Més tard, es va tornar a introduir el concepte en la presentació d’Evolució del Centre de Dades del CERN per Gavin McCance.

A través d’aquesta comparació es demostra l’evolució de les estratègies d’arquitectura cloud, com d’una escala vertical es passa cap a un model més horitzontal.

Pets, servidors tractats com mascotes

Abans els servidors eren tractats com mascotes, com éssers indispensables o únics que mai podien fallar. En general, es construïen, administraven i “alimentaven” de manera manual.

Amb el model de servidors tractats com a mascotes, cada servidor rebia un nom propi com si fos un gos o un gat. Els servidors eren “únics”, cuidats i criats de forma personalitzada, i quan es posaven malalts, es portaven al veterinari per realitzar un reconeixement i es feia tot el possible perquè es curessin. Pel que fa al creixement, podien augmentar la seva mida i quan no estaven disponibles, fos per la raó que fos, tots ho notaven.

Els exemples de servidors tractats com a mascotes inclou mainframe, servidors solitaris, balancejadors de càrrega i firewalls, sistemes de bases de dades, etc.

Orquestració cloud: pets vs cattles

Cattles, servidors tractats com a ramat

Pel que fa als servidors tractats com a ramat, aquests no tenen nom propi, sinó que els servidors s’identifiquen a través de números com per exemple web-01, web-02, web-03, web-04 i web-05, de la mateixa manera que es fa amb el ramat que se’ls identifica amb etiquetes marcades a la seva pell o a les orelles.

Cada servidor és pràcticament idèntic a l’altre i quan un servidor es posa malalt, se substitueix per un altre. L’escalabilitat és possible creant-ne més i quan un no està disponible, ningú se n’adona.

Els servidors tractats com a ramat estan construïts utilitzant eines automatitzades i dissenyats per combatre errades. En general, en cas d’error no es requereix intervenció humana, ja que l’arquitectura és capaç “d’encaminar al voltant dels errors”, reiniciar els servidors amb errors o replicar les dades a través de diferents estratègies.

Aquest tipus de servidor permet més llibertat, si un servei no funciona, simplement es retira i se substitueix per un altre.

Els exemples inclouen matrius de servidors web, emmagatzematge de dades amb múltiples mestres, com els clústers de base de dades, varis racks d’equips agrupats en clústers, i tot allò que tingui balanceig de càrrega i multimaster.

Per escollir un model de cloud computing o un altre és interessant que el proveïdor del núvol comprengui quin tipus de servei està disponible pels consumidors de núvol. D’aquesta forma, l’elecció de l’eina es torna natural.

+ Post ILIMIT

Prenem un cafè?

Quedem per xerrar i t'ajudarem en el que necessitis.
Contáctanos