22 febrer, 2019
 

pets versus cattle

La orquestració cloud: pets vs cattles

 

La comparativa de mascotes vs ramat és un concepte que s’ha utilitzat per tractar DevOps i el model del servei. Bill Baker va realitzar aquesta analogia, “Pets versus Cattles” (mascotes contra ramat), per primera vegada, per referir-se al tema de scaling up vs scaling out a la presentació de la plataforma Scaling SQL Server 2012.

Més tard, es va tornar a introduir el concepte en la presentació d’Evolució del Centre de Dades del CERN per Gavin McCance.

A través d’aquesta comparació es demostra l’evolució de les estratègies d’arquitectura cloud, com d’una escala vertical es passa cap a un model més horitzontal.

Pets, servidors tractats com mascotes

Abans els servidors eren tractats com mascotes, com éssers indispensables o únics que mai podien fallar. En general, es construïen, administraven i “alimentaven” de manera manual.

Amb el model de servidors tractats com a mascotes, cada servidor rebia un nom propi com si fos un gos o un gat. Els servidors eren “únics”, cuidats i criats de forma personalitzada, i quan es posaven malalts, es portaven al veterinari per realitzar un reconeixement i es feia tot el possible perquè es curessin. Pel que fa al creixement, podien augmentar la seva mida i quan no estaven disponibles, fos per la raó que fos, tots ho notaven.

Els exemples de servidors tractats com a mascotes inclou mainframe, servidors solitaris, balancejadors de càrrega i firewalls, sistemes de bases de dades, etc.

Cattles, servidors tractats com a ramat

Pel que fa als servidors tractats com a ramat, aquests no tenen nom propi, sinó que els servidors s’identifiquen a través de números com per exemple web-01, web-02, web-03, web-04 i web-05, de la mateixa manera que es fa amb el ramat que se’ls identifica amb etiquetes marcades a la seva pell o a les orelles.

Cada servidor és pràcticament idèntic a l’altre i quan un servidor es posa malalt, se substitueix per un altre. L’escalabilitat és possible creant-ne més i quan un no està disponible, ningú se n’adona.

Els servidors tractats com a ramat estan construïts utilitzant eines automatitzades i dissenyats per combatre errades. En general, en cas d’error no es requereix intervenció humana, ja que l’arquitectura és capaç “d’encaminar al voltant dels errors”, reiniciar els servidors amb errors o replicar les dades a través de diferents estratègies.

Aquest tipus de servidor permet més llibertat, si un servei no funciona, simplement es retira i se substitueix per un altre.

Els exemples inclouen matrius de servidors web, emmagatzematge de dades amb múltiples mestres, com els clústers de base de dades, varis racks d’equips agrupats en clústers, i tot allò que tingui balanceig de càrrega i multimaster.

Per escollir un model de cloud computing o un altre és interessant que el proveïdor del núvol comprengui quin tipus de servei està disponible pels consumidors de núvol. D’aquesta forma, l’elecció de l’eina es torna natural.

 

 

 

Prenem un cafè?

Quedem per xerrar i t'ajudarem en el que necessitis.
Contáctanos